La entrada Un treballador té dret que l’empresa li canviï de seu geogràfica per conciliar la seva vida familiar i laboral? se publicó primero en Ramón Lúquez.

Sentència de Tribunal Suprem, Sala del Social, de 27 de maig de 2021

No constitueix multa d’haver, perquè durant aquest temps en què el treballador no presta els seus serveis, no es reporta salari. És cert que, si l’empleat incorre en diverses faltes d’impuntualitat, pot ser sancionat o fins i tot acomiadat, però no constitueix doble sanció. Aquesta manca és només imputable a ell mateix, i l’empresa ha demostrat que no li és possible compensar els retards perquè hi ha diferents torns.

En el marc d’un conflicte col·lectiu d’una empresa de el sector dels contact center, se sol·licita que es declari que la pràctica empresarial que consisteix en descomptar directament de les nòmines mensuals dels retards dels treballadors en el fitxatge d’entrada constitueix una sanció encoberta o multa d’haver-hi, ja que la norma col·lectiva d’aplicació ja contempla la manca de puntualitat com una conducta sancionable.

No obstant això, el Tribunal Suprem entén que, atès que el salari retribueix el treball efectiu (o el temps de descans computable com de treball), si la falta de prestació de serveis és imputable únicament a l’treballador que, a l’incorporar-se al seu lloc de treball , es retarda sense causa justificada, no es desenvolupa durant aquest temps de retard la prestació de serveis laborals efectiva que justifica la meritació de la retribució. D’aquesta manera, l’empresari no està obligat a el pagament d’un salari no meritat, amb el que és possible el descompte de l’salari equivalent a el temps de retard injustificat.

A més, el fet que el conveni col·lectiu d’aplicació prevegi que la manca de puntualitat és una conducta sancionable no implica que, si es realitza el descompte de l’salari per impuntualitat, s’estigui aplicant una doble sanció, ja que l’exercici de el poder disciplinari de l’empresari no comporta que es reporti una retribució indeguda al no haver-se prestat el treball de forma efectiva.

Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.

La entrada És correcta la pràctica empresarial que descompta el salari quan el treballador és impuntual en els fitxatges d’entrada se publicó primero en Ramón Lúquez.

La entrada Lúquez Associats us desitja 1 feliç Diada Nacional de Catalunya se publicó primero en Ramón Lúquez.

La entrada Nova sentència favorable a Lúquez Associats en matèria de nul·litat d’una extinció col·lectiva negociada durant la vigència d’un ERTO ETOP se publicó primero en Ramón Lúquez.

En dates recents Lúquez Associats ha rebut una sentència de l’Jutjat del Social nombre 2 de Saragossa en què estima la pretensió del nostre assistit per demanda de dret i quantitat interposada després d’haver causat baixa voluntària en l’empresa.

En la demanda rectora el treballador rememora que va causar baixa voluntària a l’empresa efectuant un preavís de 19 dies, implorant a la qual va ser ocupadora la liquidació d’havers a la data de la cessació, l’impagament d’una mensualitat, quantitat a la qual es addicionaven els interessos moratoris, així com una sèrie de despeses meritades i sufragades per l’empleat. Per la seva banda l’Empresa, si bé va aquietar a l’existència del deute salarial reclamat, es va oposar a les peticions dineràries d’acord amb la institució de la compensació de deutes que recull l’art. 85.3 de la LRJS, que segons la demandada eren vençudes i exigibles, correspostes a despeses realitzades amb la targeta corporativa pel treballador sense autorització empresarial, incompliment de l’preavís a l’sostenir que aquest havia de ser de dos mesos i no l’efectuat per l’empleat i per l’existència una resolució per òrgan jurisdiccional estranger que contenia una condemna per competència post contractual.

En primer ordre de coses, la Magistrada Jutgessa denega les despeses reclamades pel treballador al no aportar prova suficient d’haver-se pagat amb mitjans propis. Per la seva banda, entrant al nus gordià de la reclamació, en primer terme la jutjadora concep que les despeses abonades pel treballador amb la targeta corporativa de la Companyia van quedar adequadament acreditades per la part actora en el seu patrimoni documental, referint aquests dispendis a viatges d’empresa i activitats en exercici de les seves funcions, de manera que no corresponia cap compensació. A col·lació, també denega la compensació per la manca de preavís invocat per la Societat demandada, ja que en el contracte que regulava la relació laboral no es feia referència a cap preavís especial en cas de dimissió expressa de l’treballador, ni la norma convencional el regulava , i és aplicable la norma general d’l’art. 49.1 d) de l’ET -15 dies-, que si va complir el reclamant. Com a colofó, tampoc era títol hàbil per compensar deute la resolució dictada per òrgan judicial estranger, a l’desconèixer tot el tràmit processal seguit, o si el pronunciament invocat era o no ferma, per la qual s’estimava la petició salarial exhibida pel denunciant. A aquesta quantitat es devien incrementar els interessos moratoris de l’art. 29.3 de l’ET, que valgui recordar s’han de calcular com va establir l’Alt Tribunal en Sentència de 17 de juny de 2014, equiparant aquests interessos als previstos en l’art. 1108 de el Codi Civil.

Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.

La entrada Nova sentència favorable a Lúquez Associats en matèria de dret i quantitat se publicó primero en Ramón Lúquez.

La entrada És vàlid que l’empresa contracti a una entitat externa per verificar l’estat de salut dels treballadors que es troben de baixa mèdica, a l’efecte de controlar l’absentisme laboral? se publicó primero en Ramón Lúquez.

Sentència de l’AN – 2021.04.30 en matèria de Teletreball i plus de transport

Resum

L’Audiència Nacional considera lícit no abonar el plus de transport a aquells treballadors que realitzin teletreball.

Supòsit de fet

1. En el conveni d’aplicació en l’empresa (II conveni col·lectiu de sector de Contact Center) es regula un plus extrasalarial de transport per cada dia de treball efectiu, per a aquells treballadors que comencin o acabin la jornada a partir de les 24:00 hores ( inclosos) i fins a les 06:00 hores (inclosos).
2. Aquest plus no s’abona a el personal que realitza teletreball.
3. La qüestió va ser sotmesa a la comissió paritària de l’conveni, al·legant la part empresarial que no correspon l’abonament de l’plus de transport en la situació de teletreball, ja que no obeeix als fins per als quals va ser creat, és a dir, compensar les despeses o bestretes que pateix l’empleat per desplaçar del seu domicili a centre de treball, ja que aquesta situació no es produeix quan no existeix cap desplaçament.
4. Disconforme, un sindicat interposa demanda de conflicte col·lectiu davant els tribunals.

consideracions jurídiques

• La qüestió litigiosa consisteix a determinar si el personal que es troba teletreballant té dret a percebre el plus de transport establert en el conveni col·lectiu de sector.
• Sosté el sindicat demandant que l’esmentat plus, si bé apareix nominat com un plus extrasalarial relacionat com un supòsit plus de transport, el que en realitat abona és una penalitat de la feina desenvolupada en hores nocturnes sense exigir un desplaçament concret, ni uns concrets despeses, ni una justificació de l’desplaçament.
• És a dir, la part sindical considera que no es tracta d’un plus que compensi la major despesa de transport a la franja entre les 24 i 6 hores, sinó la penositat per treballar de nit.
• No obstant això, l’Audiència Nacional estableix que aquesta argumentació no té cap credibilitat des del moment en què el conveni col·lectiu en el seu art. 48 reconeix expressament un plus de nocturnitat, diferent a el plus de transport.
• D’aquesta manera, no és possible que el plus de transport es percebi pels que teletreballen com a complement de nocturnitat quan una altra norma de l’conveni d’aplicació regula la compensació per treballar de nit.

conclusió

Per l’exposat, l’AN desestima la demanda de l’sindicat, ja que considera que l’argumentació de l’sindicat que no es tracta d’un plus de transport, sinó d’una penalitat per nocturnitat manca de tota lògica ja que en el conveni ja es regula la nocturnitat.

Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.

La entrada ¿Els teletreballadors tenen dret a seguir percebent el plus de transport? se publicó primero en Ramón Lúquez.

En dates recents ha estat notificada a Lúquez Associats Sentència dictada pel Jutjat del Social nombre 4 de Bilbao favorable als interessos de la seva representada. En el supòsit jutjat de contrari se sol·licitava l’abonament de l’complement d’Incapacitat d’Temporal per un treballador invocant a l’efecte l’art. 42 de l’Estatut dels Treballadors i anàleg de la norma paccionada.

Grosso modo en la demanda presentada per l’adversa refereix que al desembre de 2018 el treballador va patir un accident de treball mentre prestava els seus serveis en el centre de treball del nostre client, empresari principal. Aquest va concertar l’obra a una contracta, que al seu torn va contractar a una altra subcontracta, ocupadora de l’demandant accidentat.

No cal recordar que segons l’article 42.2 de l’Estatut dels Treballadors l’empresari principal ha de respondre de les obligacions referides pels contractistes i subcontractistes durant el període de vigència de l’contracte. Així mateix, respondrà solidàriament de les obligacions de naturalesa salarial contretes pels contractistes i subcontractistes amb els seus treballadors.

A el fil del que preveu la normativa d’aplicació i la reclamació interposada pel treballador en la qual interessava la responsabilitat solidària de les empreses contractistes, s’absol a la nostra representada al no ostentar la quantitat reclamada naturalesa salarial, quedant a extramurs de l’precepte analitzat, doncs és palès que les percepcions peticionadas per l’actor són extrasalarials. A majors si acudim a la norma convencional d’aplicació, els preceptes referits a la subcontractació (art. 15 en relació a l’art.38 de l’Conveni de la Construcció de Bizkaia) únicament fa extensible la responsabilitat de l’contractista als quantums indemnitzatoris de naturalesa no salarial en els casos d’indemnització per mort o incapacitat permanent o absoluta, però no en les millores socials, com és la suma implorada de contrari.

Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.

La entrada Nova sentència favorable a Lúquez Associats en matèria de prestacions se publicó primero en Ramón Lúquez.

RAMÓN LÚQUEZ

SOCI ADVOCAT SENIOR /

Diplomat en Ciències Empresarials i Llicenciat en Dret a la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB), especialitzat en Auditoria Jurídic-laboral (ICAB) i amb un Màster en Dret Laboral i de la Seguretat Social (UPF).

Especialitzat en l’assessorament jurídic laboral de col·lectius de treballadors, intentant sempre aconseguir acords abans d’arribar a conflictes innecessaris. Amb una experiència de 20 anys.

Ramon és una persona amb grans dots comunicatives, propera i apassionada de la seva feina que vetllarà pels teus interessos evitant que les situacions es dilatin innecessàriament.

La entrada Ramón Lúquez se publicó primero en Ramón Lúquez.

La entrada ¿La quantitat percebuda pel treballador en concepte d’indemnització per fi de contracte temporal s’ha de deduir de l’total que finalment es fixi com a indemnització en cas d’acomiadament és improcedent? se publicó primero en Ramón Lúquez.